En l’era en què es pot llegir de tot, on es pot trobar la literatura? Com identificar-la? Amb quins criteris de lectura jutjar-la allà on aparegui com el que és: un fantasma que mai no se’n va? Som el 2026 i la literatura continua —i continuarà— essent “antiga”. Té, fent servir paraules que Jorge Luis Borges va usar per a una altra cosa, “tot el passat per davant”.

Aquest taller es proposa cometre l’acte, per endavant fallit, de rastrejar a les palpentes els amagatalls on la literatura encara hi és (en quins llibres, en quins autors, en quines incomoditats de la llengua i de les idees), i com ens en podríem imaginar la supervivència davant l’arribada de les màquines que intenten reemplaçar-la.

I, tanmateix, no s’escoltarà cap queixa, perquè quan ha tingut la literatura una època que li fos favorable? Més aviat s’ha espavilat contra les successives aparicions de les seves competències deslleials —transmissió remota de sons, escenaris, pantalles de totes les mides, hiperconnexions— per fer-se valer com el que és: un art de les alçades i de les profunditats.