Salvar-se amb qui?
Entrevista
Dimecres 17 de juny
20:00 h
Biblioteca Gabriel García Márquez
Accés lliure amb aforament limitat
Salvāre, salvus, que significa «sencer, sa i estalvi». De l’arrel indoeuropea *serw-, que vol dir «protegir». Cuidar els altres. A nosaltres mateixos. Del que és a la nostra proximitat, i fins i tot del que ja no existeix.
Tenir cura dels altres és, en el món contemporani, gairebé una forma de rebel·lia. Davant del neoliberalisme més descarnat, la calma de la lectura i l’escriptura pacient i macerada. Davant el vertigen que anul·la, la companyia d’aquelles i aquells que habiten els llibres que llegim. Aquells que llegeixen els llibres que habitem. La veu cadenciosa i filosòfica de la brasilera Beatriz Bracher es trobarà amb les autores Elena Mesa, de Colòmbia, i Ale Oseguera, de Mèxic, per parlar sobre el llenguatge amb el qual habitem el món i els altres.
Encreuaments generacionals per entendre què ha canviat en les formes de representar la realitat llatinoamericana a través de la literatura. Escriure, encara que es faci en solitud, convoca companyies. Salvar-se, resistir, sempre és amb algú més. Aquests noms, que ens acompanyen, tornen a nosaltres en llegir i en escriure.
Elena Mesa i Ale Oseguera entrevisten Beatriz Bracher.
“Només Beatriz Bracher podria il·luminar al Brasil d’avui un llibre com Antonio, ja que només ella aconsegueix escriure d’una forma tan íntima i contundent, tan irònica i amarga, sobre l’alta burgesia”.
Jornal do Brasil
“Beatriz Bracher maneja bé els punts de vista, els plans i contraplans, evocant de vegades el recordat relat Rashōmon de Ryunosuke Akutagawa, en què Akira Kurosawa va basar la seva pel·lícula homònima i Martin Ritt va basar el seu drama Cuatro confesiones“.
Jesús Ferrero, El País
“Aquesta obra captivadora i plena de sorpreses, Antonio, anuncia Beatriz Bracher com una de les escriptores brasileres contemporànies més fascinants”.
Publishers Weekly
Beatriz Bracher
São Paulo, 1961
Escriptora, guionista i editora brasilera. Autora de les novel·les Azul e dura (2002), Antonio (2007) i Anatomia do Paraíso (2015), i dels reculls de relats Meu amor (2009) i Garimpo (2013). El seu projecte més recent és el primer volum de la trilogia novel·lística Guerra, sobre la Guerra del Paraguai. La seva obra ha estat reconeguda amb alguns dels guardons nacionals més prestigiosos: el Clarice Lispector de relats, el de l’Associació Paulista de Crítics d’Art (APCA), els Premis Rio i São Paulo de Literatura i el Machado de Assis de novel·la. Alguns dels seus llibres han estat editats en anglès, italià i alemany. En castellà, l’editorial Periférica va publicar Antonio el 2024.
Elena Mesa
Medellín
Escriptora, collagista i psicòloga colombiana. Resideix a Barcelona, on desenvolupa la seva feina creativa i literària. Va cursar el màster en Creació Literària de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Ha estat finalista del Premi de Relat UNAM-Espanya i ha publicat contes en revistes com Mercurio (Espanya) i Punto de Partida (Mèxic). El 2025 va publicar la seva primera novel·la, Sé morir, editada per Tránsito.
Ale Oseguera
Guadalajara, 1982
Escriptora mexicana que des del 2006 resideix a Barcelona. És autora de la novel·la Realidad en Mono (Aloha Editorial, 2019) i de diversos poemaris entre els quals destaquen Un hotel de cinco estrellas sobre un cementerio (XII premi de poesia La Nunca, 2019) i Mi rostro es un mapa de mi cuerpo (Esto no es Berlín Ediciones, 2023). A Dugongo (Yegua de Troya, 2026), la seva segona novel·la, explora els marges de la narrativa, la crònica i la poesia per abordar el desplaçament, la memòria i la identitat. La seva poesia és reconeguda per combinar elements teatrals amb la literatura, creant peces escèniques que transcendeixen la pàgina escrita. Com a crítica literària, és col·laboradora habitual de les revistes literàries Zenda i Quimera, de la qual forma part del consell editorial. Des del 2019 presenta i coordina la secció de poesia del programa Todos somos sospechosos de Radio 3 (RNE).
