Els contes
Diàleg
Dijous 18 de juny
19:00 h
Casa Amèrica Catalunya
Accés lliure amb aforament limitat
Del llatí clàssic computāre, que significa «calcular», «comptar», en referència a fer càlculs i enumerar. Més tard computus, «compte». A les Glosses de San Millán de la Cogolla apareix com a «cuémpetet», «compti», i a partir del segle XIV s’associa a narrar, numerar, relacionar esdeveniments, tal com apareix a El cavallero Zifar.
No deixar de parlar, d’escoltar, de construir, mitjançant els relats individuals, els relats col·lectius. No és acumulació, és el teixit, la trama i l’ordit de les nostres històries: explicar, per dir que seguim aquí. Des de la caverna paleolítica fins a les xarxes socials: explicar la vida és una manera de formar part del grup.
Donar compte d’un mateix, de la mateixa existència, com fa Elena Mesa a Sé morir, per ressorgir de la memòria ferida; aprofundir en els secrets familiars, en els relats que construeixen el misteri festiu del que som, a Fiebre de carnaval, de Yuliana Ortiz Ruano, i a Crónicas del solar, de Pedro Crenes Castro, que omple un solar buit amb les històries de diverses vides, el mateix que fa a Nela 1979 l’escriptor barceloní Juan Trejo, recuperant la memòria de la seva germana. Comptem, enumerem, fem i ajustem comptes. Parlar i escoltar, per saber dels altres.
Hi participen: Pedro Crenes Castro, Elena Mesa i Yuliana Ortiz Ruano.
Ho modera: Juan Trejo.
“L’obra de Pedro Crenes Castro combina identitat, memòria i transformació personal, construint un relat carregat de força simbòlica i emocional.”
Emily Torres Muñoz, El siglo
“Sé morir d’Elena Mesa és un relat íntim sobre la vida, la mort i la identitat que ens ensenya que la literatura també neix al barri.”
María José Forero Ovalle, El Generacional
“Fiebre de carnaval té un ritme que gaudeix i balla damunt la violència, per això la sobreviu. Yuliana Ortiz Ruano escriu la festa i tot el que hi ha en ella d’arravatament, perill i refugi. Brillant”.
Mónica Ojeda
Pedro Crenes Castro
Ciutat de Panamà, 1972.
Escriptor panameny. És autor de la novel·la Crónicas del solar; dels llibres de contes Cómo ser Charles Atlas, Así que el mar era esto i El boxeador catequista, i del llibre de microrelats Microndo. Ha obtingut en tres ocasions el Premi Nacional de Literatura Ricardo Miró, així com el Premi de Crítica Literària Pedro Correa Vázquez per Crónica crítica. Fragmentos para leer una literatura. Ha estat inclòs en gairebé una vintena d’antologies publicades a Amèrica i Europa. Alguns dels seus contes han estat traduïts a l’anglès, francès, portuguès i italià. Imparteix tallers literaris i col·labora en diversos mitjans d’Espanya i Amèrica amb columnes d’opinió i crítica literària. Viu a Espanya des de 1990.
Elena Mesa
Medellín
Escriptora, collagista i psicòloga colombiana. Resideix a Barcelona, on desenvolupa la seva feina creativa i literària. Va cursar el màster en Creació Literària de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Ha estat finalista del Premi de Relat UNAM-Espanya i ha publicat contes en revistes com Mercurio (Espanya) i Punto de Partida (Mèxic). El 2025 va publicar la seva primera novel·la, Sé morir, editada per Tránsito.
Yuliana Ortiz Ruano
Esmeraldas, 1992
Escriptora i investigadora equatoriana. La seva novel·la Fiebre de carnaval va ser reconeguda amb el Premi IESS a Itàlia, el PEN Translation Prize al Regne Unit i el Premi Joaquín Gallegos Lara a l’Equador, i compta amb reedicions i traduccions a l’Argentina, el Brasil, Espanya, Colòmbia, l’Equador, Itàlia i els Estats Units. La seva recerca se centra en els arxipèlags, la memòria, les performativitats festives i el lloc de les dones en la producció d’altres estètiques en aquests territoris. En poesia ha publicat Sovoz, Canciones desde el fin del mundo (Libero Editorial, Madrid, 2021) i Cuaderno del imposible retorno a Pangea (Cajón de Sastre, Bogotà, 2024). Va ser seleccionada a Translator Choice II del Festival de Literatura Llatinoamericana LATINALE, organitzat per l’Instituto Cervantes de Berlín. La seva obra poètica ha estat traduïda al portuguès, l’anglès, el finès i l’alemany. Va dirigir el projecte Re-escribir, re-habitar la isla, que va donar lloc a una exposició i una publicació al Museu d’Art Antropològic i Contemporani de l’Equador, amb finançament de la UNESCO.
Juan Trejo
Barcelona, 1970
Escriptor, traductor i professor universitari català. És llicenciat en Filologia Hispànica per la Universitat de Barcelona. Va ser cap de redacció de la revista Lateral i codirector de la revista Quimera. És crític literari i cultural en diferents mitjans de premsa, entre els quals La Vanguardia, El País, Altaïr Magazine o Kopek. És autor de les novel·les El fin de la Guerra Fría (2008), La máquina del porvenir (2014, guanyadora del X Premi Tusquets de novel·la), La otra parte del mundo (2017), La barrera del sonido (2019) i Nela 1979 (2024, guanyadora del Premi Rodolfo Walsh). Ha traduït més d’un centenar de llibres d’autors com John Irving, Susan Orlean, Stephen King o Alan Moore. Des del 2023 és professor del Dartmouth College dels Estats Units per als alumnes del programa Studies Abroad a Barcelona.
