Estimar, riure, conversar
Entrevista
Dijous 18 de juny
20:00 h
Biblioteca Gabriel García Márquez
Accés lliure amb aforament limitat
«Conversar», del llatí conversāri, significa «donar voltes plegats», «viure en companyia», «freqüentar». Conversatio, «estar girats els uns cap als altres». És el nom d’acció del verb conversari, que significava «mantenir-se lligat a un lloc; viure amb o viure en societat». Conversator significa «comensal», qui comparteix la taula amb els altres.
Com és possible que una activitat tan aparentment solitària fundi comunitats? Llegir, escriure, passen de l’habitació aïllada al carrer, a les places, les biblioteques, els bars, i fins i tot a les xarxes socials del segle XXI. On ens trobem, i per a què? Laureano Debat i Arnoldo Gálvez Suárez, en aquesta entrevista a un dels mestres de la narrativa argentina contemporània, Juan José Becerra, buscaran que la conversa ens reuneixi al voltant de celebrar, rescatar i resistir.
Encreuaments generacionals per entendre què ha canviat en les maneres de representar la realitat llatinoamericana a través de la literatura. L’humor, els afectes, els plaers, el gaudi com a forma de resistència davant l’horror, la violència, la mort. Pensar en el que volem salvar: la bellesa, la comunitat, la vida.
Laureano Debat i Arnoldo Gálvez entrevisten Juan José Becerra.
“Juan José Becerra escapa d’aquesta mediocritat literària on un llibre o un altre tant se valen. Els seus llibres existeixen com a singularitat i per necessitat d’escriptura”.
Martín Kohan, La Nación
“En Juan José Becerra s’entrecreuen d’una manera brutal, sense anestèsia, el novel·lista obsessiu de la forma i el gos de presa excitat per l’olor de la brossa”.
Alan Pauls
“Juan José Becerra és un escriptor que, contra les freqüents profecies d’autodestrucció, recupera la seva essència i la intercanvia amb la vida mateixa, la reivindica com un addicte i li injecta una sobredosi de vitalitat tal que un acaba creient que escriu amb un parell d’electroxocs en lloc d’un teclat”.
Maximiliano Costagliola, El Día
Juan José Becerra
Junín, 1965
Escriptor argentí. És autor dels assaigs Grasa (2007), La vaca. Viaje a la pampa carnívora (2007), Patriotas (2009), Fenómenos argentinos (2018), Fenómeno verbal (2026) i Nombres (2026); dels relats de Dos cuentos vulgares (2012); i de les novel·les Santo (1994), Atlántida (2001), Miles de años (2004), Toda la verdad (2010), La interpretación de un libro (2012), El espectáculo del tiempo (2015), El artista más grande del mundo (2017), ¡Felicidades! (2019), Amor (2023) i Un hombre y Dos Mujeres (2026).
Laureano Debat
Lobería, 1981
Escriptor i periodista cultural argentí. És autor de Barcelona inconclusa (Candaya, 2017), Casa de Nadie (Candaya, 2022) i Colonización. Historias de los pueblos sin historia (La Caja Books, 2024), en coautoria amb Marta Armingol. Integra l’antologia Pasaje de ida (Alfaguara, 2018) sobre escriptors i escriptores que viuen fora de l’Argentina. Ha rebut el XXXVII Premi Unicaja d’Articles Periodístics i el XXIII Premi Mañé i Flaquer.
Arnoldo Gálvez Suárez
Ciutat de Guatemala, 1982
Escriptor, periodista i professor universitari guatemalenc. Autor del llibre de relats La palabra cementerio i de la col·lecció de novel·les curtes Alguien bailará con nuestras momias. El 2008, la seva novel·la Los jueces va guanyar l’XI Premi Centroamericano de Novela Mario Monteforte Toledo. El 2015, la seva segona novel·la, Puente adentro, va obtenir el premi BAM Letras i dos anys més tard va ser publicada a Alemanya com Die Rache der Mercedes Lima (2017). El seu llibre més recent, La era glacial (Almadía, 2025), va guanyar el Premi Tierra de Maíz, atorgat per l’ambaixada de França a Guatemala. El 2012 va publicar la crònica El círculo rojo. Els seus articles, reportatges i cròniques han aparegut en mitjans i revistes com Plaza Pública, Nómada, BBC Mundo, El País, Words Without Borders i Cuadernos Hispanoamericanos.
