Els avantpassats
Diàleg
Dimecres 17 de juny
18:00 h
Biblioteca Gabriel García Márquez
Accés lliure amb aforament limitat
«Passat», del llatí passare, passus, «fer un pas cap endavant». Els avantpassats són aquells que van caminar abans que nosaltres. Van al davant, els seguim. Marquen el camí. D’ells ens arriba l’eco amb el qual componem el futur.
El món que ens precedeix guarda, en allò familiar i en allò aliè, el registre d’una memòria inscrita en els cossos, els espais, els noms. Des d’aquí, els qui ens precedeixen són l’inici d’un viatge que diu: si els avantpassats persisteixen avui, nosaltres també podrem.
Cuidar els altres, en la memòria i en el present. Sostenir amb vida el que ens envolta. Ja sigui en el sense sentit de la destrucció, com fan els personatges de Fernanda Trías a El monte de las furias; o en les catàstrofes íntimes i col·lectives que ens colpegen, i que es perceben en la poesia de Jean D’Amérique; o en la reconstrucció d’una memòria ferida, com succeeix a Caer bajo tierra de Mariana Orantes; i en el galop solitari del cavall al Txernòbil, de Marta Solado. El retorn al passat, l’escolta dels qui van ser abans que nosaltres, esperona el nostre camí cap a la resistència en comunitat.
Hi participen: Fernanda Trías, Jean D’Amérique i Mariana Orantes.
Ho modera: Marta Soldado.
“Fernanda Trías reivindica sempre a la seva manera una certa rebel·lia, una forma pròpia de fer les coses”.
Andrea Aguilar, El País
“La poesia de Jean D’Amérique té aquesta capacitat fulgurant de condensar l’experiència de tot un país en imatges d’una veritat esquinçadora”.
Khalid Lyamlahy, Zone Critique
“Caer bajo tierra confirma a Mariana Orantes com una veu singular de la narrativa mexicana contemporània, capaç d’articular pensament, mite i ficció per interrogar una violència que continua oberta”.
Fernanda Trías
Montevideo, 1976
Escriptora uruguaiana. Autora de les novel·les Cuaderno para un solo ojo, La azotea, La ciudad invencible, Mugre rosa i El monte de las furias, així com dels llibres de contes No soñarás flores i Miembro fantasma. Per Mugre rosa va rebre el Premi Nacional de Literatura, el Bartolomé Hidalgo i el Sor Juana Inés de la Cruz. Als Estats Units, la novel·la va ser nominada al National Book Award i, igual que La azotea, va rebre el PEN Translates Award al Regne Unit. El 2025 va obtenir novament el Premi Sor Juana Inés de la Cruz per El monte de las furias. Les seves novel·les han estat traduïdes a vint llengües.
Jean D’Amérique
Puerto Príncipe, 1994
Poeta, dramaturg, raper i novel·lista haitiana. La seva obra explora principalment la violència política i la vida de les persones marginades. És autor de diverses obres de teatre i col·leccions de poesia. Ha rebut nombrosos premis, entre els quals el Prix de Poésie de la Vocation per No Way in the Skin Without This Bloody Embrace (Cheyne, 2017; Ugly Duckling Presse, 2022), el Prix Jean-Jacques Lerrant de les Journées de Lyon des Auteurs de Théâtre per Cathédrale des Cochons i el Prix Montluc Résistance et Liberté per la seva novel·la debut A Sun to Be Sewn (Actes Sud, 2021; Other Press, 2023). Viu a París.
Mariana Orantes
Ciutat de Mèxic, 1986
Escriptora i artista mexicana. És autora de la novel·la Caer bajo tierra (Editorial Candaya), dels llibres de poesia El día del diente de leche i La casa vertebrada; dels assaigs literaris Huérfanos, La pulga de Satán, Los caballeros se quedan a descansar, Visita guiada al mundo de los muertos i Todo está lleno de diosas, i del llibre infantil Érase una vez en Los Beatos. Ha estat becària del programa Joves Creadors del Fondo Nacional para la Cultura y las Artes i de la Fundación para las Letras Mexicanas. Va rebre la beca de Residències Artístiques per a la documentació del seu llibre Autos, moda y discos punk i la beca d’Escriptura Creativa Montserrat Roig 2020. Va formar part del Processi 150 de la Real Academia de España a Roma, així com del 9è Programa d’Estudis Independents del Museu d’Art Contemporani de Barcelona, on també va realitzar una estada de recerca.
Marta Soldado
Terrassa, 1989
Escriptora catalana. Es va llicenciar en Història i va cursar estudis de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada. Ha publicat les novel·les La felicitat d’un pollastre a l’ast (2018) i Al bosc vermell, un cavall fuig (2024). També ha publicat la crònica de viatges El cap i la cua del drac (2022) i ha participat en el llibre col·lectiu Reinventing Eastern Europe: Imaginaries, Identities and Transformations amb el capítol “The Angel of Nostalgia Trapped Between East and West”.
