Valparaíso, 1957

Poeta xilè. Viu a Barcelona des del 1976. Ha publicat El futuro. Poesía Reunida 1978-2016 (Candaya, 2018), Efímera (Contrabando, 2022), Un largo solo (Bordelibre, 2024) i La tinta en el fondo del mar (apuntes) (Kriller71, 2025). És editor d’Ediciones Sin Fin, editorial especialitzada en poesia i literatura llatinoamericana, entre la qual destaquen la Correspondència completa de Felisberto Hernández, l’obra de Mario Santiago Papasquiaro, Jorge Pimentel, Tulio Mora, Darío Galicia, Elvira Hernández, Helga Krebs, Rosabetty Muñoz i Carmen Ollé.

Esmeraldas, 1992

Escriptora i investigadora equatoriana. La seva novel·la Fiebre de carnaval va ser reconeguda amb el Premi IESS a Itàlia, el PEN Translation Prize al Regne Unit i el Premi Joaquín Gallegos Lara a l’Equador, i compta amb reedicions i traduccions a l’Argentina, el Brasil, Espanya, Colòmbia, l’Equador, Itàlia i els Estats Units. La seva recerca se centra en els arxipèlags, la memòria, les performativitats festives i el lloc de les dones en la producció d’altres estètiques en aquests territoris. En poesia ha publicat Sovoz, Canciones desde el fin del mundo (Libero Editorial, Madrid, 2021) i Cuaderno del imposible retorno a Pangea (Cajón de Sastre, Bogotà, 2024). Va ser seleccionada a Translator Choice II del Festival de Literatura Llatinoamericana LATINALE, organitzat per l’Instituto Cervantes de Berlín. La seva obra poètica ha estat traduïda al portuguès, l’anglès, el finès i l’alemany. Va dirigir el projecte Re-escribir, re-habitar la isla, que va donar lloc a una exposició i una publicació al Museu d’Art Antropològic i Contemporani de l’Equador, amb finançament de la UNESCO.

Barcelona, 1970

Escriptor, traductor i professor universitari català. És llicenciat en Filologia Hispànica per la Universitat de Barcelona. Va ser cap de redacció de la revista Lateral i codirector de la revista Quimera. És crític literari i cultural en diferents mitjans de premsa, entre els quals La Vanguardia, El País, Altaïr Magazine o Kopek. És autor de les novel·les El fin de la Guerra Fría (2008), La máquina del porvenir (2014, guanyadora del X Premi Tusquets de novel·la), La otra parte del mundo (2017), La barrera del sonido (2019) i Nela 1979 (2024, guanyadora del Premi Rodolfo Walsh). Ha traduït més d’un centenar de llibres d’autors com John Irving, Susan Orlean, Stephen King o Alan Moore. Des del 2023 és professor del Dartmouth College dels Estats Units per als alumnes del programa Studies Abroad a Barcelona.

São Paulo, 1961

Escriptora, guionista i editora brasilera. Autora de les novel·les Azul e dura (2002), Antonio (2007) i Anatomia do Paraíso (2015), i dels reculls de relats Meu amor (2009) i Garimpo (2013). El seu projecte més recent és el primer volum de la trilogia novel·lística Guerra, sobre la Guerra del Paraguai. La seva obra ha estat reconeguda amb alguns dels guardons nacionals més prestigiosos: el Clarice Lispector de relats, el de l’Associació Paulista de Crítics d’Art (APCA), els Premis Rio i São Paulo de Literatura i el Machado de Assis de novel·la. Alguns dels seus llibres han estat editats en anglès, italià i alemany. En castellà, l’editorial Periférica va publicar Antonio el 2024.

Cali, 1972

Escriptora colombiana. És autora de sis novel·les i un llibre de contes. La perra, traduïda a més de vint llengües, va integrar la llista llarga del Dublin Literary Award, va ser finalista del Premi Nacional de Novel·la i del National Book Award i va obtenir el Premi Biblioteca de Narrativa Colombiana, el English PEN Translates Award i el LiBeraturpreis. Amb Los abismos, també traduïda a múltiples llengües, va guanyar el 2021 el Premi Alfaguara de Novel·la i, el 2025, el Premi IILA-Literatura a la millor obra narrativa publicada a Itàlia, i va ser finalista del National Book Award. La seva obra més recent és Noche negra. És directora editorial de la Biblioteca de Escritoras Colombianas, un projecte del Ministeri de les Cultures orientat al rescat i la promoció de la literatura escrita per dones a Colòmbia.

Ciutat de Guatemala, 1982

Escriptor, periodista i professor universitari guatemalenc. Autor del llibre de relats La palabra cementerio i de la col·lecció de novel·les curtes Alguien bailará con nuestras momias. El 2008, la seva novel·la Los jueces va guanyar l’XI Premi Centroamericano de Novela Mario Monteforte Toledo. El 2015, la seva segona novel·la, Puente adentro, va obtenir el premi BAM Letras i dos anys més tard va ser publicada a Alemanya com Die Rache der Mercedes Lima (2017). El seu llibre més recent, La era glacial (Almadía, 2025), va guanyar el Premi Tierra de Maíz, atorgat per l’ambaixada de França a Guatemala. El 2012 va publicar la crònica El círculo rojo. Els seus articles, reportatges i cròniques han aparegut en mitjans i revistes com Plaza Pública, Nómada, BBC Mundo, El País, Words Without Borders i Cuadernos Hispanoamericanos.

La Portuguesa, 1963

Escriptor mexicà. Va néixer el 1963 a La Portuguesa, una comunitat d’exiliats republicans catalans que van fundar un cafetar a la selva de Veracruz. És autor de dos llibres de poemes, quatre llibres d’assaig i catorze novel·les, traduïdes a diverses llengües i reconegudes amb algunes distincions, entre les quals el Prix Littéraire des Jeunes Européens (2012) i el Prix Jean-Morer (2020), a França; el Premi Asicom-Universitat d’Oviedo (2014), a Espanya, i el premi Carlos Pellicer (2021), a Mèxic. L’any 2017 va ser nomenat Veracruzà Distingit i Mexicà Distingit el 2021, i és Cavaller de l’irlandesa orde del Finnegans. Entre els anys 2000 i 2003 va ser agregat cultural de l’ambaixada de Mèxic a Dublín. Escriu al diari mexicà Milenio i al diari espanyol El País.

Sant Just Desvern, 1990

Escriptora catalana. Ha participat en antologies com El Gran Libro de los Pájaros (Blackie Books, 2023), El meu primer llibre porno (Editorial Males Herbes, 2024) o la revista Carn de Cap, entre d’altres. Ha publicat el llibre de relats Els desperfectes (L’Altra Editorial, 2021; Los desperfectos a H&O amb traducció al castellà d’Inga Pellisa), la novel·la La intrusa (L’Altra Editorial, 2025; La intrusa a H&O amb traducció al castellà de Rubén Martín Giráldez) i el llibre de relats Sembla mentida (Quaderns Crema, 2026), juntament amb Miqui Otero i Jordi Puntí. És guanyadora del Premi Finestres de Narrativa 2026. Viu a Barcelona.

Rosario, 1967

Escriptora i psicòloga argentina. Va passar la seva infància al Brasil i actualment resideix a Buenos Aires. És llicenciada en Psicologia per la Universidad de Buenos Aires, on es va exercir com a docent de la càtedra de Psicologia Forense. A més, té un màster en Escriptura Creativa per la Universidad Nacional de Tres de Febrero i és traductora de francès i portuguès. Els seus textos han rebut nombrosos premis nacionals i internacionals. És autora dels llibres Cotidiano (2015), Como si existiese el perdón (2016), Cenizas de carnaval (2018), Figuras infinitas (2021), Quebrada (2022), Me verás caer (2023) i Último diario de Ofelia Ortiz (2025). Ha estat traduïda a l’anglès, francès, suec, alemany, italià, basc i portuguès.

Puerto Príncipe, 1994

Poeta, dramaturg, raper i novel·lista haitiana. La seva obra explora principalment la violència política i la vida de les persones marginades. És autor de diverses obres de teatre i col·leccions de poesia. Ha rebut nombrosos premis, entre els quals el Prix de Poésie de la Vocation per No Way in the Skin Without This Bloody Embrace (Cheyne, 2017; Ugly Duckling Presse, 2022), el Prix Jean-Jacques Lerrant de les Journées de Lyon des Auteurs de Théâtre per Cathédrale des Cochons i el Prix Montluc Résistance et Liberté per la seva novel·la debut A Sun to Be Sewn (Actes Sud, 2021; Other Press, 2023). Viu a París.