La música
Diàleg
Dimecres 17 de juny
19:00 h
Biblioteca Gabriel García Márquez
Accés lliure amb aforament limitat
Mousikē téchne, que significa «art música» o «art de les muses». A l’antiga Grècia comprenia qualsevol treball artístic. Crear, sempre crear. De l’arrel indoeuropea men-, que significa «pensar». Creació que pensa, la música és l’espai on hi cap tot.
El cor de les celebracions, el ritme i el moviment, la sinuositat de l’aire i el temps, el llenguatge que es comparteix amb l’escolta i amb el ball. Lloc de trobada intangible, la música encén marxes i manifestacions, il·lumina èpoques, transcendeix els himnes oficials i crea els alternatius.
Una petita comunitat de dos per crear una cançó, a Y uno se cree, de Jordi Soler. Les reflexions al voltant de la creació musical, a La era glacial, d’Arnoldo Gálvez Suárez. La música com una manera de respirar, en la literatura d’Andrés Montero. El ritme com a compàs que esperona les novel·les de Toni Hill. Què remou en el nostre interior la música perquè sigui tan universal, perquè esdevingui l’eix emocional de moviments socials, memòries, desitjos, projectes, històries? Hi ha alguna cosa d’intocable en la música i, tanmateix, no deixa d’apropar-nos, envoltar-nos, crear espais.
Hi participen: Jordi Soler, Arnoldo Gálvez Suárez i Andrés Montero.
Ho modera: Toni Hill.
“Si, com a l’Antiguitat, els escriptors fossin aquells homes savis a qui acudíem per il·luminar-nos sobre els arcans de la vida, ben segur hi hauria cues de pelegrins al carrer de Barcelona on viu Jordi Soler“.
Xavi Ayén, La Vanguardia
“A Alguien bailará con nuestras momias, els tres relats d’Arnoldo Gálvez Suárez són tant una exploració de la naturalesa humana com un retrat fidel de la història de la Guatemala recent. (…) És una ficció no-ficció que t’atrapa”.
Carolina Gamazo, No Ficción
“Amb una prosa que dialoga amb García Márquez, Rulfo i la poesia xilena, Andrés Montero demostra que les velles llegendes poden renéixer en la literatura actual i conquerir lectors de tot el món”.
María Belén Carballeira, La Nación
Jordi Soler
La Portuguesa, 1963
Escriptor mexicà. Va néixer el 1963 a La Portuguesa, una comunitat d’exiliats republicans catalans que van fundar un cafetar a la selva de Veracruz. És autor de dos llibres de poemes, quatre llibres d’assaig i catorze novel·les, traduïdes a diverses llengües i reconegudes amb algunes distincions, entre les quals el Prix Littéraire des Jeunes Européens (2012) i el Prix Jean-Morer (2020), a França; el Premi Asicom-Universitat d’Oviedo (2014), a Espanya, i el premi Carlos Pellicer (2021), a Mèxic. L’any 2017 va ser nomenat Veracruzà Distingit i Mexicà Distingit el 2021, i és Cavaller de l’irlandesa orde del Finnegans. Entre els anys 2000 i 2003 va ser agregat cultural de l’ambaixada de Mèxic a Dublín. Escriu al diari mexicà Milenio i al diari espanyol El País.
Arnoldo Gálvez Suárez
Ciutat de Guatemala, 1982
Escriptor, periodista i professor universitari guatemalenc. Autor del llibre de relats La palabra cementerio i de la col·lecció de novel·les curtes Alguien bailará con nuestras momias. El 2008, la seva novel·la Los jueces va guanyar l’XI Premi Centroamericano de Novela Mario Monteforte Toledo. El 2015, la seva segona novel·la, Puente adentro, va obtenir el premi BAM Letras i dos anys més tard va ser publicada a Alemanya com Die Rache der Mercedes Lima (2017). El seu llibre més recent, La era glacial (Almadía, 2025), va guanyar el Premi Tierra de Maíz, atorgat per l’ambaixada de França a Guatemala. El 2012 va publicar la crònica El círculo rojo. Els seus articles, reportatges i cròniques han aparegut en mitjans i revistes com Plaza Pública, Nómada, BBC Mundo, El País, Words Without Borders i Cuadernos Hispanoamericanos.
Andrés Montero
Santiago de Xile, 1990
Escriptor i narrador oral xilè. És autor de les novel·les Tony Ninguno, Taguada, La muerte viene estilando i El año en que hablamos con el mar; de l’assaig Por qué contar cuentos en el siglo XXI i de diversos llibres juvenils. Ha rebut diversos premis literaris, entre els quals destaquen el X Premi Iberoamericà de Novel·la Elena Poniatowska, el de l’Acadèmia Xilena de la Llengua, el de Mejores Obras Literarias (del Ministeri de les Cultures de Xile), el Premi Municipal de Santiago i el José Nuez Martín. Ha estat traduït a l’italià, danès, grec i portuguès, i pròximament a l’anglès, alemany, àrab, txec i singalès.
Toni Hill
Barcelona, 1966
Escriptor català. És llicenciat en Psicologia i des de fa anys es dedica al món editorial i literari. Primer com a traductor de l’anglès al castellà i ara com a editor de ficció nacional del segell Grijalbo, pertanyent a Penguin Random House. La seva carrera com a autor va començar el 2011 amb la publicació de El verano de los juguetes muertos (Debolsillo), obra que es va convertir en un èxit instantani de crítica i vendes, publicada en vint països. Los buenos suicidas (Debolsillo, 2012) i Los amantes de Hiroshima (Debolsillo, 2014) van completar la trilogia protagonitzada per l’inspector Héctor Salgado. Després, arribarien Los ángeles de hielo (Grijalbo, 2016), Tigres de cristal (Grijalbo, 2018, Premi Novelpol i premi Tormo Masfarné) i El oscuro adiós de Teresa Lanza (Grijalbo, 2021), que el van consagrar definitivament com un dels mestres del gènere negre a Espanya. Amb la publicació de El último verdugo (Grijalbo, 2023), va iniciar la seva trilogia de thriller més addictiva, que li va valer el Premi Caja Negra 2024, i que s’ha completat amb La hora del lobo (Grijalbo, 2024) i La muerte blanca (Grijalbo, 2025).
