Santa Teresa. No-llocs
Dimecres 18 de juny
18:00 h
Biblioteca Gabriel García Márquez
Santa Teresa és una ciutat imaginada per Roberto Bolaño i que va aparèixer al llibre 2666 (2004).
Un cementiri del futur; una frontera on no hi va ningú, però tots es troben, «un oasi d’horror enmig d’un desert d’avorriment»; el mirall inesgotable de les nostres ferides; «turons, fondalades, restes d’antics ranxos, lleres de rius secs». Hi ha ciutats que es converteixen en presons, en malsons, en relats plens d’espant. És aquí on l’escriptura s’enfronta al no-lloc per anomenar i recuperar mitjançant els relats.
Santa Teresa és una ciutat imaginada per Roberto Bolaño i que va aparèixer al llibre 2666 (2004).
De vegades la ciutat és un monstre: devora els nouvinguts, desgasta els habitants, erosiona els paisatges i és l’espai propici per a la violència. Com podem, mitjançant la lectura i l’escriptura, apropiar-nos dels espais que ens ha arrabassat la por?
Explicar les històries dels llocs de trànsit, d’aquests espais agrests que ens sobrepassen i que, de vegades, estan habitats per la violència i el sense sentit. Així el viatge que narra Gabriela Cabezón Cámara a Las niñas del naranjel; així a Lima i Barcelona tal com les travessa l’escriptura d’Ernesto Escobar Ulloa, i així en els relats i les novel·les de Francisco Díaz Klaassen, on van i venen els fantasmes d’amics i familiars. Max Besora recorre amb els autors els camins a aquests llocs de ningú i de tothom.
Hi participen: Francisco Díaz Klaassen, Gabriela Cabezón Cámara i Ernesto Escobar Ulloa.
Ho modera: Max Besora.
«Francisco Díaz Klassen, l’escriptor xilè, que insisteix a estar interessat en el fracàs més que en cap altra cosa, està encaminat al punt més alt».
BBC World Service
«L’estil de Gabriela Cabezón Cámara és inconfusible, i això es pot dir de pocs escriptors a la literatura argentina. Només queda esperar que el seu ritme joiós i les seves frases cultíssimes i, alhora, rebentades es repeteixin fins a oblidar el nom de l’autora, com es diu un vers de tango o del mateix Martín Fierro».
María Moreno | Ñ
«Per a Ernesto Escobar Ulloa fins i tot el temps és una matèria elàstica amb què treballar la literatura. Feia temps que no es presentava un narrador tan entregat i tan lliure, amb tant de talent».
Ricardo Martínez Llorca | Culturamas
Francisco Díaz Klaassen
Santiago de Xile, 1984
Escriptor xilè. És doctor en Literatura per la Universitat de Cornell i actualment imparteix cursos de literatura i escriptura creativa a la Universitat Diego Portales. Díaz Klaasen és autor dels llibresAntología del cuento nuevo chileno (Forja, 2009), El hombre sin acción (Forja, 2011), Cuando éramos jóvenes (Sudaquia, 2012), La hora más corta (Alfaguara, 2016), En la colina (Candaya, 2019) y Mínimas (Alfaguara, 2023). Al llarg de la seva trajectòria ha guanyat el Premi Roberto Bolaño (2010) i el Premi Millors Obres Literàries del Ministeri de les Cultures, les Arts i el Patrimoni de Xile (2022). La seva publicació més recent és la col·lecció de contes Cuando no éramos nada (Ned Ediciones, 2025), amb què inaugura la col·lecció Territorios d’aquesta editorial.
Gabriela Cabezón Cámara
San Isidro, 1968
Escriptora argentina. Ha exercit múltiples oficis, des de vendre assegurances de cotxe al carrer fins al periodisme cultural, i també imparteix tallers d’escriptura actualment. Traduïda a més d’una desena d’idiomes, entre les seves publicacions trobem La Virgen Cabeza, Le viste la cara a dios, Romance de la Negra Rubia y Las aventuras de la China Iron. La seva versió en anglès, The adventures of China Iron, va estar a la llista curta de l’International Booker Prize del 2020. La seva versió en francès, va ser shortlisted per al Prix Medicis en llengua estrangera 2021. La seva novel·la més recent, Las niñas del Naranjel, va guanyar els premis Ciutat de Barcelona 2023, Sor Juan 2024 i Perfil 2024.
Ernesto Escobar Ulloa
Lima, 1971
Escriptor peruà. És professor d’espanyol i periodista cultural. Col·laborador de les revistes Cuadernos Cervantes de la Lengua Española i Lateral, entre d’altres, va ser editor de The Barcelona Review i fundador de Canal-L, canal digital de YouTube d’entrevistes a escriptors, pioner al seu moment, avui reconvertit al bloc d’actualitat literària. Autor del llibre de contes Salvo el poder (Comba, 2015) i present en diverses antologies. Horizonte tardío (Comba 2024) és la seva primera novel·la.
Max Besora
Barcelona, 1980
Escriptor català. És doctor en literatura per la Universitat de Barcelona. Com a escriptor ha publicat les novel·les La Tècnica Meravellosa: una novel·la de campus (2014), Aventures i desventures de l’insòlit i admirable Joan Orpí, conqueridor i fundador de la Nova Catalunya (2017), La musa fingida (2020), Vulcà (2021) i La voz de su amo (2022).
