Santa María. Paisatges naturals i artificials
Dimecres 18 de juny
19:00 h
Biblioteca Gabriel García Márquez
Santa Maria és una ciutat imaginada per Juan Carlos Onetti i que va aparèixer per primera vegada al llibre El pozo (1939).
«Una ciutat de joguina, una construcció candorosa de cubs blancs i cons verds, transcorreguda per insectes tards i incansables». En un deliri rioplatenc, entre drassanes abandonades i pluges incansables, on cap desig es compleix i tot i així els forasters arriben posseïts per projectes, plans, idees «irreals com el tema d’un somni», perquè aquí “les paraules són més poderoses que els fets».
Santa Maria és una ciutat imaginada per Juan Carlos Onetti i que va aparèixer per primera vegada al llibre El pozo (1939),
Rius, serralades, muntanyes, barrancs; però també barris, avingudes, ponts, carrerons i places: el paisatge de les ciutats, naturalesa travessada de pròtesis, és la síntesi de la nostra ocupació dels espais, de la nostra absència en ells i del nostre desig de romandre-hi.
Des que ocupem un espai, el transformem, i l’experiència de l’adaptació resulta, de vegades, en el relat d’un trauma. La vida als barris, el desclassament, la pobresa i la migració, vista de maneres diferents per Sergio Galarza i Franco Chiaravalloti, i el trànsit d’un riu que travessa la ciutat i el temps i la memòria a Mapocho, de Nona Fernández, són les veus amb les quals Berta Creus reconstruirà una conversa en la qual som part del paisatge.
Hi participen: Nona Fernández, Sergio Galarza i Franco Chiaravalloti.
Ho modera: Berta Creus.
«Aquesta capacitat de Nona Fernández de narrar des del marge sense perdre el rigor, la dignitat i el sentit de justícia fa de les seves obres un far per a qui es pregunti: fins on vam ser capaços d’arribar?».
Noor Mahtani | El País
«Sergio Galarza es consagra de manera definitiva com un autor important de la narrativa peruana».
Fondo lectura
«La lectura dels textos de Franco Chiaravalloti ens deixa amb aquest sentit d’estranyesa amb què, en alguns moments de rara lucidesa, contemplem les nostres vides».
Pedro Zarraluki
Nona Fernández
Santiago de Xile, 1971
Actriu i escriptora xilena, el treball autoral de la qual ha estat destacat com un lloc d’enfocament per a la memòria recent del seu país. Com a escriptora ha publicat diversos llibres entre els quals destaquen les novel·les Mapocho (2002), guanyadora del Premi Municipal de Literatura, Space Invaders (2013), finalista del National Book Award, Chilean Electric (2015), guanyadora del premi Millors Obres Publicades del Consell Nacional del Llibre, La Dimensión Desconocida (2016), distinguida amb el Premi Sor Juana Inés de la Cruz, atorgat per La Fira del Llibre de Guadalajara i finalista del National Book Award; i el seu assaig Voyager (2019). Els seus textos han estat traduïts a diversos idiomes. Com a teatrista és part de la companyia La Pieza Oscura, on ha participat en totes les seves produccions com a actriu i dramaturga. Entre elles destaquen El Taller (2012), Premio Altazor y Premio José Nuez Martín a la mejor dramaturgia, Liceo de Niñas (2015), Space Invaders (2022), obres de la seva autoria. Actualment, juntament amb La Pieza Oscura, exhibeix una versió escènica del seu assaig Voyager i es prepara per a la publicació de la seva novel·la Marciano el segon semestre.
Sergio Galarza Puente
Lima, 1976
Escriptor peruà. Va estudiar Dret i va publicar la seva primera col·lecció de relats amb vint anys. Al Perú era redactor d’un telenotícies. El 2005 es va mudar a Madrid. Candaya va editar la seva trilogia sobre aquesta ciutat, iniciada amb Paseador de perros (2007), una novel·la autobiogràfica com la majoria de la seva obra. Sempre a Candaya ha publicat també l’elegia Una canción de Bob Dylan en la agenda de mi madre (2017). Ha escrit reportatges per a revistes com Etiqueta Negra i col·labora amb Cuadernos Hispanoamericanos ressenyant llibres. Treballa com a controlador de trànsit ferroviari a Rodalies.
Franco Chiaravalloti
Buenos Aires, 1979
Escriptor argentí. Resideix a Barcelona des del 2003, ciutat on va cursar els seus estudis de postgrau en Literatura Comparada. Des del 2010 és professor de tècniques narratives i coordinador de cursos a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Ha publicat els llibres de contes Como un cuentagotas que se presiona suave, muy suavemente (Hijos del Hule, 2009, reeditat el 2022 per Saga Egmont, de Dinamarca). 2020), Esos de ahí afuera (Talentura, 2015, reeditat el 2020 per Baltasara, d’Argentina), Insular (Tres Hermanas, 2020) i El teatro perpetuo (Tres Hermanas, 2024). A més, ha col·laborat en nombroses antologies de narracions breus, tant a Espanya com a Argentina. El 2020 va rebre una de les beques Montserrat Roig, atorgada per l’Ajuntament de Barcelona, destinades a promoure la creació literària.
Berta Creus Cuadras
Sant Martí de Tous, 1986
És llicenciada en Traducció i Interpretació d’anglès i rus (UAB) i ara es dedica a traduir i a fer de cap d’idiomes en diversos projectes. El passat 2024 va publicar la seva primera obra llarga, Fins a l’última pedra, amb l’editorial Males Herbes. Té diversos contes publicats tant en paper com en mitjans digitals; els darrers són Hansken, a la revista digital Paper de vidre, i Aüc, al 10è número de la revista Freakcions. També copresenta el pòdcast Bookòlics Anònims, on parla sobre llibres i divaga, i porta el club de lectura en anglès de la Biblioteca Central d’Igualada.
