Ixtepec. La ciutat que parla
Dimarts 17 de juny
20:00 h
Biblioteca Gabriel García Márquez
Ixtepec és un poble imaginat per Elena Garro i que va aparèixer al llibre Los recuerdos del porvenir (1963).
«Soc aquí, assegut en aquesta pedra aparent», diu Ixtepec quan ens comença a parlar. La ciutat té orelles, pell, memòria que ens parla del temps i dels que hi van ser abans. I al mateix temps, ferida pel record, confessa: «Voldria no tenir memòria o convertir-me en la pols pietosa per escapar a la condemna de mirar-me», perquè Ixtepec és una imatge coberta de pols, «envoltada per les herbes, tancada en si mateixa i condemnada a la memòria i al seu variat mirall».
Ixtepec és un poble imaginat per Elena Garro i que va aparèixer al llibre Los recuerdos del porvenir (1963).
Encreuaments generacionals per entendre què ha canviat en les maneres de representar la realitat llatinoamericana a través de la literatura. Les ciutats parlen a través dels seus espais i a través de la nostra veu: aquest és el teixit de les històries, un cos textual com un mapa.
Parlen les ciutats a través de les nostres veus. Com les múltiples veus que convergeixen en l’escriptura de María Negroni, de vegades trencades, de vegades com illes que s’acosten i s’allunyen, com les veus de la infància als contes de Tamara Silva Bernaschina i com les veus que travessen d’una banda a l’altra la Ciutat de Mèxic a Casas Vacías, de Brenda Navarro.
Tamara Silva Bernaschina i Brenda Navarro entrevisten María Negroni.
«Escriure és, per a mi, una cosa semblant a la meditació, una enorme oportunitat per allunyar-me de la xerrameca de les convencions i les formes calcificades del pensament. Per això, potser, la sensació que més reconec en escriure és que perdo la noció del temps i això em produeix, és a dir, una dita incomparable».
María Negroni | El infinito viajar
«Tota escriptura com cal reflexiona, tard o d’hora, sobre la inadequació entre llenguatge i món».
Maria Negroni | Discurs pronunciat al Festival Internacional de Literatura de Buenos Aires (FILBA) de 2022
María Negroni
Rosario, 1951
Escriptora argentina. Entre els nombrosos llibres que ha publicat trobem Arte y Fuga, Cantar la nada, Elegía Joseph Cornell, Interludio en Berlín, Exilium, Objeto Satie, Archivo Dickinson y Oratorio (poesía); Ciudad Gótica, Museo Negro, El testigo lúcido, Galería Fantástica, Pequeño Mundo Ilustrado, El arte del error i La idea natural (ensayo); El sueño de Úrsula, La Anunciación i El corazón del daño (ficció). Va obtenir les beques Guggenheim i Fundació Octavio Paz en poesia, el Premi Internacional d’Assaig Segle XXI, dos Premis de la ciutat de Buenos Aires el 2021 i la beca del DAAD Programa Internacional d’Artistes a Berlín 2024/2025. A més, el seu llibre Islandia va rebre, en la seva versió en anglès, el Premi al Millor Llibre de Poesia en Traducció de l’any del PEN American Center (Nova York, 2002) i el seu darrer llibre de poemes, Utilidad de las estrellas (Pre-Textos, 2024) va rebre el Premi Margarita Hierro d’Espanya. La seva obra ha estat traduïda a l’anglès, francès, italià, suec i portuguès.
Tamara Silva Bernaschina
Minas, 2000
Escriptora uruguaiana. És autora de Desastres naturales (Estuari editora, 2023), el seu primer llibre de contes, guardonat el 2023 amb dos Premis Bartolomé Hidalgo: el de Narrativa i el Revelació. L’any següent, va rebre el Premi Nacional de Literatura a la categoria Òpera Prima i va ser publicat a Mèxic a l’editorial Paraíso Perdido. La seva novel·la Temporada de ballenas (Estuari editora, 2024) va rebre una menció d’honor al concurs literari Juan Carlos Onetti. Larvas (Pàgines de Espuma, 2025) és el seu darrer llibre, publicat en simultani a Espanya i Llatinoamèrica. Ha participat a fires del llibre nacionals i internacionals. Coordina tallers d´escriptura. Viu a Montevideo.
Brenda Navarro
Ciutat de Mèxic, 1982
Escriptora mexicana. Ha estat coordinadora de programes literaris, redactora, guionista i editora. Casas vacías, la seva primera novel·la, va ser premiada amb el Premi Tigre Juan i publicada en deu idiomes. La seva segona novel·la, Ceniza en la boca, es va publicar el 2022. Va obtenir el Premi Cálamo a millor llibre de l’any 2022, el Premi al millor llibre de l’any per l’Associació de Llibreries de Madrid i el Premi Todos tus libros atorgat per la Confederació de llibreters independents a Espanya. A més, va ser un dels llibres finalistes al Premi de la Biennal Vargas Llosa 2023. Està sent traduïda a dotze idiomes. Va ser part de l’International Writing Program de la Universitat d’Iowa el 2023 i Visiting Assistant Professor a l’MFA d’Escriptura creativa a la mateixa institució la primavera del 2025.
