Santa Mónica de los Venados. El camí de les utopies
Dimecres 18 de juny
20:00 h
Biblioteca Gabriel García Márquez
Santa Mónica de los Venados és una ciutat imaginada per Alejo Carpentier i que va aparèixer al llibre Los pasos perdidos (1963).
Les ciutats tenen un passat i un futur. En el futur s’albira la utopia, el somni d’un paradís on res no ens faci mal. Perquè es creu que en les utopies «mentre tinc els ulls oberts, les meves hores em pertanyen. Soc amo dels meus passos i els estableixo on vull». No obstant això, els paradisos, si existeixen, són sempre projectes en transformació contínua: mai s’arriba a la destinació utòpica perquè el seu sentit consisteix a seguir construint.
Santa Mónica de los Venados és una ciutat imaginada per Alejo Carpentier i que va aparèixer al llibre Los pasos perdidos (1963).
Encreuaments generacionals per entendre què ha canviat en les maneres de representar la realitat llatinoamericana a través de la literatura. L’escriptura com un camí per construir el món imaginari, per recuperar els mons perduts, per reconstruir el somni de l’utòpic.
Les utopies, com a llocs impossibles, són la síntesi d’una recerca constant: una forma de convivència, un paisatge que mai és el mateix quan, si és possible, hi tornem. La memòria és una d’aquestes utopies, com en l’obra d’Horacio Castellanos Moya. I també ho són l’origen i la destinació dels migrants, dels desplaçats, dels que marxen, com en Horizonte tardío, d’Ernesto Escobar Ulloa, i com en Tumbas de agua, de Miguel Tapia.
Miguel Tapia i Ernesto Escobar Ulloa entrevisten Horacio Castellanos Moya.
«Em vaig acostumar a fer literatura, a escriure sense mercat, sense crítica, sense elements d’estímuls que són normals en una altra societat».
Horacio Castellanos Moya, El Grand Continent (entrevistado por Florent Zemmouche)
«No escric a partir de propòsits, sinó a partir de com em toquen les cordes».
Horacio Castellanos Moya, El Grand Continent (entrevistado por Florent Zemmouche)
«El que jo he d’escriure ho escriuré. Si hi ha lectors, quina alegria. Si es venen els llibres, encara més alegria. I si passen desapercebuts, com alguna de les meves novel·les que van passar desapercebudes, no hi ha cap problema. Jo les vaig escriure perquè necessitava escriure-les. La literatura sempre va ser una cosa privada per a mi. És com em vaig formar. No és una cosa que jo aconselli a ningú».
Horacio Castellanos Moya, Frontera D (entrevistado por Luis Argeo)
Horacio Castellanos Moya
Tegucigalpa, 1957
Escriptor salvadorenc. Va treballar en agències de premsa, revistes i diaris durant tretze anys a la Ciutat de Mèxic. També va residir a Costa Rica, Guatemala, Canadà, Espanya, Japó i Alemanya. En aquest darrer país va ser escriptor resident durant dos anys en un programa de la Fira Internacional del Llibre de Frankfurt. Actualment resideix als Estats Units, on és professor a la Universitat d’Iowa. El govern xilè va atorgar-li el Premi Iberoamericà de Narrativa Manuel Rojas (2014) pel conjunt de la seva obra, que inclou catorze novel·les, cinc llibres de relats i tres col·leccions d’assajos. La seva obra ha estat traduïda a més de quinze idiomes. La seva novel·la més recent és Cornamenta (2025).
Miguel Tapia
Culiacán, 1972
Escriptor mexicà. Va estudiar enginyeria, música, literatura i periodisme, i ha exercit aquests i altres oficis a la seva ciutat natal, la Ciutat de Mèxic, Barcelona i París. També és doctor en literatura hispanoamericana i actualment ensenya a la Universitat Paris-Est Créteil, a França. És autor dels llibres de contes Los caimanes i Señor de señores (Almadía, 2010), així com de les novel·les Los ríos errantes (Ediciones Era, 2017), Tumbas de agua (Pre-Textos, 2020), guanyadora del I Premi de Novel·la Ciutat d’Estepona (Màlaga, Espanya), i (Edicions Era-UAS, 2023). Els seus relats han aparegut en diverses antologies, entre elles Des nouvelles du Mexique (Métailié, 2009) i Norte. Una antología (Edicions Era, 2016). El 2021 va realitzar una residència d’escriptura a la Casa estudio Cien años de soledad, a Ciutat de Mèxic.
Ernesto Escobar Ulloa
Lima, 1971
Escriptor peruà. És professor d’espanyol i periodista cultural. Col·laborador de les revistes Cuadernos Cervantes de la Lengua Española i Lateral, entre d’altres, va ser editor de The Barcelona Review i fundador de Canal-L, canal digital de YouTube d’entrevistes a escriptors, pioner al seu moment, avui reconvertit al bloc d’actualitat literària. Autor del llibre de contes Salvo el poder (Comba, 2015) i present en diverses antologies. Horizonte tardío (Comba 2024) és la seva primera novel·la.
