Macondo. La fundació de la ciutat
Dijous 19 de juny
18:00 h
Biblioteca Gabriel García Márquez
Macondo és una ciutat imaginada per Gabriel García Márquez i que va aparèixer per primera vegada al llibre La hojarasca (1955).
«Una ciutat sorollosa amb cases de parets de mirall». Si moltes vegades les ciutats són el nostre origen, el que és innegable és que les ciutats neixen en un moment determinat, gairebé sempre en els somnis o en el deliri i de vegades «a la vora d’un riu amb un llit de pedres polides, blanques i enormes com ous prehistòrics». La història d’aquesta fundació es converteix en part de la nostra pròpia història: som aquí, en aquest relat mític, buscant un ancoratge per a la nostra identitat.
Macondo és una ciutat imaginada per Gabriel García Márquez i que va aparèixer per primera vegada al llibre La hojarasca (1955).
A l’inici de les ciutats hi ha un relat: la narració d’un començament, d’un recorregut mític on la memòria s’encarna a les cases, els camins, la natura, per compondre el cúmul d’històries que expliquen el nostre pas pel món.
Així com el riu Mapocho neix al turó El Plomo i recorre la ciutat de Santiago, els personatges de Nona Fernández travessen llindars de vida i mort, i els de Gabriela Cabezón Cámara i Miguel Tapia busquen en el futur el passat, ja sigui per les selves sud-americanes o la serra del nord-oest de Mèxic, confien que més enllà, sempre més enllà, hi ha el somni d’un nou començament. D’aquests retorns cap a l’avenir conversarà Juan Vico per intentar trobar el camí de tornada als relats que formen la nostra història.
Hi participen: Miguel Tapia, Nona Fernández i Gabriela Cabezón Cámara.
Ho modera: Juan Vico.
«Les històries de revessos que escriu Miguel Tapia comparteixen una sonoritat, i les possibilitats en elles són notes que vénen d’enlloc, però hi són, llestes per tocar-se: de vegades suau, altres, fort, i en certes ocasions per reinventar-se».
Donovan Kremer | Confabulario (El Universal)
«Aquesta capacitat de Nona Fernández de narrar des del marge sense perdre el rigor, la dignitat i el sentit de justícia fa de les seves obres un far per a qui es pregunti: fins on vam ser capaços d’arribar?».
Noor Mahtani | El Pais
«L’estil de Gabriela Cabezón Cámara és inconfusible, i això es pot dir de pocs escriptors a la literatura argentina. Només queda esperar que el seu ritme joiós i les seves frases cultíssimes i, alhora, rebentades es repeteixin fins a oblidar el nom de l’autora, com es diu un vers de tango o del mateix Martín Fierro.»
María Moreno | Ñ
Miguel Tapia
Culiacán, 1972
Escriptor mexicà. Va estudiar enginyeria, música, literatura i periodisme, i ha exercit aquests i altres oficis a la seva ciutat natal, la Ciutat de Mèxic, Barcelona i París. També és doctor en literatura hispanoamericana i actualment ensenya a la Universitat Paris-Est Créteil, a França. És autor dels llibres de contes Los caimanes i Señor de señores (Almadía, 2010), així com de les novel·les Los ríos errantes (Ediciones Era, 2017), Tumbas de agua (Pre-Textos, 2020), guanyadora del I Premi de Novel·la Ciutat d’Estepona (Màlaga, Espanya), i (Edicions Era-UAS, 2023). Els seus relats han aparegut en diverses antologies, entre elles Des nouvelles du Mexique (Métailié, 2009) i Norte. Una antología (Edicions Era, 2016). El 2021 va realitzar una residència d’escriptura a la Casa estudio Cien años de soledad, a Ciutat de Mèxic.
Nona Fernández
Santiago de Xile, 1971
Actriu i escriptora xilena, el treball autoral de la qual ha estat destacat com un lloc d’enfocament per a la memòria recent del seu país. Com a escriptora ha publicat diversos llibres entre els quals destaquen les novel·les Mapocho (2002), guanyadora del Premi Municipal de Literatura, Space Invaders (2013), finalista del National Book Award, Chilean Electric (2015), guanyadora del premi Millors Obres Publicades del Consell Nacional del Llibre, La Dimensión Desconocida (2016), distinguida amb el Premi Sor Juana Inés de la Cruz, atorgat per La Fira del Llibre de Guadalajara i finalista del National Book Award; i el seu assaig Voyager (2019). Els seus textos han estat traduïts a diversos idiomes. Com a teatrista és part de la companyia La Pieza Oscura, on ha participat en totes les seves produccions com a actriu i dramaturga. Entre elles destaquen El Taller (2012), Premio Altazor y Premio José Nuez Martín a la mejor dramaturgia, Liceo de Niñas (2015), Space Invaders (2022), obres de la seva autoria. Actualment, juntament amb La Pieza Oscura, exhibeix una versió escènica del seu assaig Voyager i es prepara per a la publicació de la seva novel·la Marciano el segon semestre.
Gabriela Cabezón Cámara
San Isidro, 1968
Escriptora argentina. Ha exercit múltiples oficis, des de vendre assegurances de cotxe al carrer fins al periodisme cultural, i també imparteix tallers d’escriptura actualment. Traduïda a més d’una desena d’idiomes, entre les seves publicacions trobem La Virgen Cabeza, Le viste la cara a dios, Romance de la Negra Rubia y Las aventuras de la China Iron. La seva versió en anglès, The adventures of China Iron, va estar a la llista curta de l’International Booker Prize del 2020. La seva versió en francès, va ser shortlisted per al Prix Medicis en llengua estrangera 2021. La seva novel·la més recent, Las niñas del Naranjel, va guanyar els premis Ciutat de Barcelona 2023, Sor Juan 2024 i Perfil 2024.
Juan Vico
Badalona, 1975
Escriptor català. 2024). Ha publicat les novel·les Hobo (La Isla de Siltolá, 2012), El teatro de la luz (Gadir, 2013), Los bosques imantados (Seix Barral, 2016), El animal más triste (Seix Barral, 2019) i Los regresos (Galaxia Gutenberg, 2024). És també autor del llibre de contes El Claustro Rojo (Sloper, 2014), de l’assaig sobre cinema La fábrica de espectros(Wunderkammer, 2022) i dels poemaris Víspera de ayer (Pre-Textos, 2005), Still Life (UAB, 2011) i Condición de los amantes (La Isala de Siltolá, 2021). El seu treball ha rebut reconeixements com el Premi Internacional de Poesia Arxipreste de Hita, el Premi Fundació MonteLeón de Novel·la, les beques Montserrat Roig i Barcelona Crea, i la residència d’escriptura MALBA, entre d’altres. Actualment és professor a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès.
