Pensar el futur
Entrevista
Divendres 19 de juny
19:00 h
Casa Amèrica Catalunya
Accés lliure amb aforament limitat
Prové del llatí futūrus, participi neutre del verb irregular sum, esse, «ser i estar». S’associa a l’arrel indoeuropea *bhū-, «arribar a ser, existir». Significa «allò que serà, allò que ha de venir».
Per conversar amb Bruno Montané Krebs, l’escriptora mexicana Mariana Orantes, narradora i poeta, i també el xilè Fabio Neri pensen en el futur: de l’escriptura, de la lectura, dels llibres, de la cultura. Una sessió d’entrevista en viu que implica també la irrupció descontrolada de la poesia en una conversa-lectura que busca allò que està per venir.
Encreuaments generacionals per entendre què ha canviat en les maneres de representar la realitat llatinoamericana a través de la literatura. Què és el futur?, es construeix, es busca, es troba?, arriba de lluny sense que puguem fer-hi res? Pensar en el futur és inventar-lo, habitar més enllà de l’immediat, l’urgent, l’imposat. Pensar en el futur és crear.
Fabio Neri i Mariana Orantes entrevisten Bruno Montané Krebs.
“Austera i emolada, la poesia de Bruno Montané Krebs és un arc en tensió, contingut en una pàgina, que es dispara al cap del lector”.
Matías Néspolo, El Mundo
“Bruno Montané Krebs és un dels autors més importants de les anomenades posvanguàrdies llatinoamericanes”.
Gian P. Codarlupo, ABC Paraguay
“En la poesia de Bruno Montané Krebs hi ha erotisme, foscor, dolor, sarcasme, bellesa, crítica social i política, però sobretot hi ha una necessitat de restauració, de suturar les ferides a partir de l’art”.
Manuel Álvarez, Zona de Obras
Bruno Montané Krebs
Valparaíso, 1957
Poeta xilè. Viu a Barcelona des del 1976. Ha publicat El futuro. Poesía Reunida 1978-2016 (Candaya, 2018), Efímera (Contrabando, 2022), Un largo solo (Bordelibre, 2024) i La tinta en el fondo del mar (apuntes) (Kriller71, 2025). És editor d’Ediciones Sin Fin, editorial especialitzada en poesia i literatura llatinoamericana, entre la qual destaquen la Correspondència completa de Felisberto Hernández, l’obra de Mario Santiago Papasquiaro, Jorge Pimentel, Tulio Mora, Darío Galicia, Elvira Hernández, Helga Krebs, Rosabetty Muñoz i Carmen Ollé.
Fabio Neri
Santiago de Xile, 1988
Escriptor xilè. Va cursar el màster en Creació Literària de la Universitat Pompeu Fabra. Va publicar com a coautor el llibre recopilatori Voces desde el frente. Crónicas de la Segunda Guerra Mundial (El Mercurio Ediciones, 2019), i com a autor la novel·la Páramo herido (Ned Ediciones, 2025). Ha estat finalista i guanyador de diversos premis, a Xile i Espanya, i ha rebut en dues ocasions la beca de creació literària atorgada pel Ministeri de les Cultures, les Arts i el Patrimoni de Xile. Durant gairebé una dècada ha viscut com a escriptor fantasma.
Mariana Orantes
Ciutat de Mèxic, 1986
Escriptora i artista mexicana. És autora de la novel·la Caer bajo tierra (Editorial Candaya), dels llibres de poesia El día del diente de leche i La casa vertebrada; dels assaigs literaris Huérfanos, La pulga de Satán, Los caballeros se quedan a descansar, Visita guiada al mundo de los muertos i Todo está lleno de diosas, i del llibre infantil Érase una vez en Los Beatos. Ha estat becària del programa Joves Creadors del Fondo Nacional para la Cultura y las Artes i de la Fundación para las Letras Mexicanas. Va rebre la beca de Residències Artístiques per a la documentació del seu llibre Autos, moda y discos punk i la beca d’Escriptura Creativa Montserrat Roig 2020. Va formar part del Processi 150 de la Real Academia de España a Roma, així com del 9è Programa d’Estudis Independents del Museu d’Art Contemporani de Barcelona, on també va realitzar una estada de recerca.
