Comala. Tornar a l’origen
Dimarts 17 de juny
19:00 h
Biblioteca Gabriel García Márquez
Comala és una ciutat imaginada per Juan Rulfo i que va aparèixer al llibre Pedro Páramo (1955).
La ciutat que es troba a la mera boca de l’infern, d’una blancor que il·lumina la nit, on només es donen tarongers agres i murtes ràncies, que un dia es va omplir d’adeus, de fantasmes vius que tornen buscant el que ja no existeix perquè un dia van començar a omplir-se de somnis i a fer volar les il·lusions.
Comala és una ciutat imaginada per Juan Rulfo i que va aparèixer al llibre Pedro Páramo (1955).
La ciutat és un mite d’origen i un destí imaginat; en tornar, tot ha canviat, fins i tot nosaltres mateixos. Què queda en nosaltres de les ciutats que abandonem, què hi queda de nosaltres? La ciutat com l’empremta profunda que ens deixa l’origen.
Ja sigui la diferència entre el record, el deliri i la realitat, o la distància física i emocional que tenim amb l’origen, les ciutats transformen la nostra possibilitat de tornar-hi, com en l’Atenes mística i mítica que descriu Rodrigo Rey Rosa, o com el contrast d’un aquí i un allà a les novel·les de Brenda Navarro, o com el pols migratori dels objectes i les plantes de Y eran una sola sombra, d’Isabel-Cristina Arenas Sepúlveda. Com Virgili, o com Abundio amb Juan Preciado, David Aliaga, que travessa Mexicali i Barcelona en La lengua herida, acompanyarà aquest periple.
Hi participen: Rodrigo Rey Rosa, Brenda Navarro i Isabel-Cristina Arenas Sepúlveda.
Ho modera: David Aliaga.
«Rodrigo Rey Rosa és un dels escriptors més suggerents de Centreamèrica. Qui sortint de Borges ha arribat millor (en la seva generació) a ser ell mateix».
Antonio Lucas | El Mundo
«L’escriptura de Brenda Navarro és potent i precisa. Un torrent aparentment desestructurat i contradictori, un perfecte artefacte que funciona des del principi fins al final, que ens esquinça, que ens empeny a l’autocrítica ia la revisió».
Begoña R. Orbezua | Elemmental
«El gran èxit d’Isabel-Cristina Arenas Sepúlveda és intentar explicar a través d’un calidoscopi de veus, objectes i rituals aquest petit tros d’història. Una microhistòria fora de les grans històries, però travessada per elles».
Eduardo Irujo | Papel en Blanco
Rodrigo Rey Rosa
Guatemala, 1958
Escriptor guatemalenc, Premi Nacional de Literatura Miguel Ángel Astúries (2004) i Premi Iberomaericà de Lletres José Donoso (2015). El cuchillo del mendigo (1986); El agua quieta (1990); Cárcel de árboles (1991); Que me maten si… (1996); Ningún lugar sagrado (1998); La orilla africana (1999); Piedras encantadas (2001); El tren a Travancore (2002); Otro zoo (2005); Caballeriza (2006); El material humano (2009); Severina (2011); Los sordos (2012); La cola del dragón, no ficciones (2014); Fábula asiática (2016); El país de Toó (2018); Carta de un ateo guatemalteco al Santo Padre (2020); Manuscrito hallado en la calle Sócrates (2021) i Metempsicosis (2024). Ha traduït a l’espanyol obres de Paul Bowles, Norman Lewis, Paul Léautaud, François Augiéras i Robert Fitterman. Actualment viu a Atenes, Grècia.
Brenda Navarro
Ciutat de Mèxic, 1982
Escriptora mexicana. Ha estat coordinadora de programes literaris, redactora, guionista i editora. Casas vacías, la seva primera novel·la, va ser premiada amb el Premi Tigre Juan i publicada en deu idiomes. La seva segona novel·la, Ceniza en la boca, es va publicar el 2022. Va obtenir el Premi Cálamo a millor llibre de l’any 2022, el Premi al millor llibre de l’any per l’Associació de Llibreries de Madrid i el Premi Todos tus libros atorgat per la Confederació de llibreters independents a Espanya. A més, va ser un dels llibres finalistes al Premi de la Biennal Vargas Llosa 2023. Està sent traduïda a dotze idiomes. Va ser part de l’International Writing Program de la Universitat d’Iowa el 2023 i Visiting Assistant Professor a l’MFA d’Escriptura creativa a la mateixa institució la primavera del 2025.
Isabel-Cristina Arenas Sepúlveda
Bucaramanga, 1980
Escriptora i periodista colombiana. Viu a Barcelona des del 2012. Va estudiar Enginyeria Industrial (Universitat Industrial de Santander) i l’Especialització en Periodisme (Universitat dels Andes) a Colòmbia. Va viatjar a Espanya a cursar un Postgrau en Estratègies Digitals (Universitat Autònoma de Barcelona), posteriorment el Màster en Creació Literària (Universitat Pompeu Fabra) i el Postgrau en Llibreries (Universitat de Barcelona). La seva primera novel·la es titula Y eran una sola sombra (Candaya, 2022), la qual va ser finalista del Premi Chambérry a Primera Novel·la 2023. El conte Locos y asesinos en (mi) tu familia va ser inclòs a l’Antología Nuevas Emergencias (Candaya, 2023). Ha col·laborat amb ressenyes literàries, reportatges i entrevistes per al diari El Espectador de Colòmbia. Actualment treballa a la seva segona novel·la.
David Aliaga
L’Hospitalet de Llobregat, 1989
Escriptor i editor català, reconegut per la revista britànica Granta com un dels vint-i-cinc millors escriptors joves en llengua espanyola de la darrera dècada. És autor dels llibres de relats Inercia gris (2013), Y no me llamaré más Jacob (2016) i El año nuevo de los árboles (2018), i de la novel·la Hielo (2014). Alguns dels seus contes han estat traduïts a l’anglès, l’italià i l’islandès. El 2021 va rebre la prestigiosa Beca d’Escriptura Montserrat Roig, que concedeix l’Ajuntament de Barcelona, per treballar al text que acabaria sent la seva novel·la més recent, La lengua herida (Candaya, 2025).
