Antigament, la tribu es reunia al voltant del narrador d’històries perquè el foc es mantingués encès tota la nit. Era la manera de mantenir allunyades les feres, però també de conjurar la por i espantar la mort. Quaranta mil anys després, els humans encara ens trobem al voltant de les històries per apartar les feres, exorcitzar la por i espantar la mort, la parca, la dalla, protagonista absoluta de la tradició oral i també de la literatura. Potser, en narrar-la, en explicar-la, en escriure-la, li anem tacant els vestits negres amb una mica de la nostra humanitat. I potser, quan vingui, s’acostarà sense presses ni pauses, i si ens veu reunits es quedarà escoltant una estona els contes al voltant del foc, i la seva presència silenciosa, carregada de destins i d’històries, allunyarà les feres del món que promouen l’altra mort, la ràpida, massiva i inhumana, la que arriba abans d’hora i per les raons equivocades.

A Cuentos para engañar a la muerte, l’escriptor i narrador oral xilè Andrés Montero recull relats de la literatura i la tradició oral universal perquè, en anomenar-la, la mort se senti honorada i, en veure’ns tots junts escoltant parlar d’ella, se’n vagi a fer un volt per altres terres abans de venir a complir la seva feina.