Cuentos para engañar a la muerte
Espectacle de literatura oral
Dissabte 20 de juny
20:00 h
Espai per confirmar
Accés lliure amb aforament limitat
Triem el plural vocis, que prové del llatí i significa «so de la veu, accent, crit» . La seva segona etimologia prové del verb llatí vocare, que significa «cridar». Relats dits en veu alta que són una crida a la reunió, a la memòria col·lectiva de la tribu.
Antigament, la tribu es reunia al voltant del narrador d’històries perquè el foc es mantingués encès tota la nit. Era la manera de mantenir allunyades les feres, però també de conjurar la por i espantar la mort. Quaranta mil anys després, els humans encara ens trobem al voltant de les històries per apartar les feres, exorcitzar la por i espantar la mort, la parca, la dalla, protagonista absoluta de la tradició oral i també de la literatura. Potser, en narrar-la, en explicar-la, en escriure-la, li anem tacant els vestits negres amb una mica de la nostra humanitat. I potser, quan vingui, s’acostarà sense presses ni pauses, i si ens veu reunits es quedarà escoltant una estona els contes al voltant del foc, i la seva presència silenciosa, carregada de destins i d’històries, allunyarà les feres del món que promouen l’altra mort, la ràpida, massiva i inhumana, la que arriba abans d’hora i per les raons equivocades.
A Cuentos para engañar a la muerte, l’escriptor i narrador oral xilè Andrés Montero recull relats de la literatura i la tradició oral universal perquè, en anomenar-la, la mort se senti honorada i, en veure’ns tots junts escoltant parlar d’ella, se’n vagi a fer un volt per altres terres abans de venir a complir la seva feina.
“Amb una atmosfera gairebé mítica, El año en que hablamos con el mar, de Andrés Montero, reconstrueix la memòria d’un lloc i dels seus habitants, entre secrets, llegendes i vincles pendents”.
Verónica Dema, Ohlalá
“Amb una prosa que dialoga amb García Márquez, Rulfo i la poesia xilena, Andrés Montero demostra que les velles llegendes poden renéixer en la literatura actual i conquerir lectors d’arreu del món”.
María Belén Carballeira, La Nación
Andrés Montero
Santiago de Xile, 1990
Escriptor i narrador oral xilè. És autor de les novel·les Tony Ninguno, Taguada, La muerte viene estilando i El año en que hablamos con el mar; de l’assaig Por qué contar cuentos en el siglo XXI i de diversos llibres juvenils. Ha rebut diversos premis literaris, entre els quals destaquen el X Premi Iberoamericà de Novel·la Elena Poniatowska, el de l’Acadèmia Xilena de la Llengua, el de Mejores Obras Literarias (del Ministeri de les Cultures de Xile), el Premi Municipal de Santiago i el José Nuez Martín. Ha estat traduït a l’italià, danès, grec i portuguès, i pròximament a l’anglès, alemany, àrab, txec i singalès.