Yoknapatawpha. Ciutats com a cossos
Dimarts 17 de juny
18:00 h
Biblioteca Gabriel García Márquez
Yoknapatwpha és un comtat imaginat per William Faulkner i que va aparèixer per primera vegada al llibre Sartoris (1929).
Al nord-oest del riu Mississippi, la terra esquerdada que és el cos familiar, el cos de la història que creix en una saga on les herències pesen sobre els espais i les persones durant anys, sense remei. «Yoknapatawpha. Superfície, 2.400 milles quadrades. Població: blancs, 6.928; negres, 9.313. William Faulkner, únic senyor i propietari».
Yoknapatwpha és un comtat imaginat per William Faulkner i que va aparèixer per primera vegada al llibre Sartoris (1929).
Les ciutats són organismes vius, amb els seus cervells, els seus nervis embogits, les seves ferides i malalties, el seu passat. Les ciutats són cossos i els qui les habitem en som els òrgans. Neixen, creixen, es transformen i de vegades, fins i tot, moren.
Què som dins d’aquests cossos-cuitats? Com hi sobrevivim? Ja sigui mitjançant les metamorfosi de la nostra naturalesa i els nostres hàbits, com en els contes de Liliana Colanzi; o a través dels relats que revelen veritats que ocultem per sobreviure, com en Vista chinesa, de Tatiana Salem Levy, o exercint a parts iguals la crueltat i la tendresa, com en els relats de Tamara Silva Bernaschina. Fent la dissecció del cos de la ciutat, Meri Torras condueix aquesta lliçó d’anatomia urbana.
Hi participen: Liliana Colanzi, Tatiana Salem Levy i Tamara Silva Bernaschina.
Ho modera: Meri Torras.
«Liliana Colanzi treballa una escriptura de capítols breus i superposició d’imatges reveladores, una certa sobredosi del que és sensible».
Carlos Pardo | El País
«Perquè cal parlar de les agressions que pateixen les dones, cal aplaudir la literatura que està trencant amb aquest tabú, donant veu a la víctima. Un dels darrers exemples és Vista Chinesa, de Tatiana Salem Levy».
Silvia Colomé | La Vanguardia
«És destacable la potencialitat poètica de Tamara Silva Bernaschina. La seva escriptura intenta reproduir el moviment de les coses, que neix com una cosa visual, que sorgeix de les imatges».
Ana Inés Rodríguez
Lianana Colanzi
Santa Cruz de la Sierra, 1981
Escriptora boliviana. Va publicar els llibres de contes Vacaciones permanentes (2010), Nuestro mundo muerto (2016) i Ustedes brillan en lo oscuro (2022), i va editar La desobediencia, antología de ensayo feminista (2019). Va guanyar el premi de literatura Aura Estrada, Mèxic, el 2015. Ustedes brillan en lo oscuro va obtenir el premi Ribera del Duero 2022 i el premi Narratives a Escena 2025. Els seus llibres han estat traduïts a l’anglès, francès, italià, holandès, danès, portuguès, suec i grec. Va ser seleccionada entre els 39 millors escriptors llatinoamericans menors de 40 anys pel Hay Festival, Bogotá39 (2017). El 2017 va crear Dum Dum editora. Viu a Ithaca, Nova York, i ensenya literatura llatinoamericana i escriptura creativa a la universitat de Cornell.
Tatiana Salem Levy
Lisboa, 1979
Escriptora brasilera. És investigadora de la Universidade Nova de Lisboa i columnista del diari Valor Econômico. Va publicar les novel·les A Chave de Casa (Prêmio Són Paulo de Literatura), Dois Rios, Paraíso, Vista Chinesa i Melhor não contar. És també autora de dos llibres infantils Curupira Pirapora (Prêmio FNLIJ) i Tanto Mar (Prêmio ABL), de l’assaig A experiência do fora: Blanchot, Foucault e Deleuze i del llibre O Mundo Não Vai Acabar, que reuneix cròniques publicades des de 2014. escriptores brasileres, els seus llibres ja han estat publicats a 16 països.
Tamara Silva Bernaschina
Minas, 2000
Escriptora uruguaiana. És autora de Desastres naturales (Estuari editora, 2023), el seu primer llibre de contes, guardonat el 2023 amb dos Premis Bartolomé Hidalgo: el de Narrativa i el Revelació. L’any següent, va rebre el Premi Nacional de Literatura a la categoria Òpera Prima i va ser publicat a Mèxic a l’editorial Paraíso Perdido. La seva novel·la Temporada de ballenas (Estuari editora, 2024) va rebre una menció d’honor al concurs literari Juan Carlos Onetti. Larvas (Pàgines de Espuma, 2025) és el seu darrer llibre, publicat en simultani a Espanya i Llatinoamèrica. Ha participat a fires del llibre nacionals i internacionals. Coordina tallers d´escriptura. Viu a Montevideo.
Meri Torras
Badalona, 1968
Filòloga, editora, assagista, investigadora i professora universitària catalana. És doctora i professora de Teoria de literatura i Literatura Comparada a la Universitat Autònoma de Barcelona, on dirigeix el grup de recerca “Cos i textualitat” i coordina el Grau d’Estudis Socioculturals de Gènere. La seva investigació gira entorn del gènere i la literatura, els estudis culturals, la crítica literària i la teoria queer, especialment la comparació entre literatura i arts audiovisuals. És coeditora de la publicació de referència Lectora. Revista de Dones i Textualitat. Ha coeditat diversos llibres i ha publicat els assajos oy como consiga que me imaginéis. La Construcción de la subjetividad en las autobiografías epistolares de Gertrudis Gómez de Avellaneda y Sor Juan Inés de la Cruz (2003) i Tomando cartas en el asunto. Las amistades peligrosas de las mujeres con el género epistolar (2001).
