L’arrel
Diàleg
Dissabte 20 de juny
18:00 h
Espai per confirmar
Accés lliure amb aforamanent limitat
Prové del llatí radix i deriva de l’indoeuropeu *wrad-, que fa referència tant a les branques com a les arrels dels arbres. Assentament i esdevenidor. Peus i braços. Allò que connecta el dalt amb el baix. L’arrel com a pertinença i, sobretot, com a punt de partida.
Es protegeixen les arrels no només per tenir un lloc on tornar, sinó perquè s’hi xifra la nostra identitat. Preservar l’arrel és preservar qui som, reconèixer el que hi ha del món en nosaltres. I alhora, pensar que les nostres arrels sempre creixen cap allà, on encara no som.
La pregunta seria en les arrels alienes: qui són els altres?, quin és el relat del seu arrelament? Com podem conciliar els relats fundacionals propis amb els aliens? La destrucció contemporània ha arribat a amenaçar amb l’anihilació civilitzacions mil·lenàries. En quina mesura els relats, les ficcions i l’art protegeixen l’arrel que ens sosté?
Hi participen: Yuliana Ortiz Ruano, Mariana Travacio i Ale Oseguera.
Ho modera: Guillem Borrero.
“Fiebre de carnaval, de Yuliana Ortiz Ruano, té un ritme que gaudeix i balla damunt la violència; per això la sobreviu. Yuliana escriu la festa i tot allò que hi ha d’arravatament, de perill i de refugi. Brillant”.
Mónica Ojeda
“L’escriptura de Mariana Travacio espetega com un fuet. Sobre la pols de la terra, sobre l’horitzó inabastable”.
Olga Merino
“Allò d’Ale Oseguera és la ràbia i la interrogació i, entre totes dues, el camí que reconfigura la nostra manera d’entendre el món i la literatura d’avui”.
Cristina Rivera Garza
Yuliana Ortiz Ruano
Esmeraldas, 1992
Escriptora i investigadora equatoriana. La seva novel·la Fiebre de carnaval va ser reconeguda amb el Premi IESS a Itàlia, el PEN Translation Prize al Regne Unit i el Premi Joaquín Gallegos Lara a l’Equador, i compta amb reedicions i traduccions a l’Argentina, el Brasil, Espanya, Colòmbia, l’Equador, Itàlia i els Estats Units. La seva recerca se centra en els arxipèlags, la memòria, les performativitats festives i el lloc de les dones en la producció d’altres estètiques en aquests territoris. En poesia ha publicat Sovoz, Canciones desde el fin del mundo (Libero Editorial, Madrid, 2021) i Cuaderno del imposible retorno a Pangea (Cajón de Sastre, Bogotà, 2024). Va ser seleccionada a Translator Choice II del Festival de Literatura Llatinoamericana LATINALE, organitzat per l’Instituto Cervantes de Berlín. La seva obra poètica ha estat traduïda al portuguès, l’anglès, el finès i l’alemany. Va dirigir el projecte Re-escribir, re-habitar la isla, que va donar lloc a una exposició i una publicació al Museu d’Art Antropològic i Contemporani de l’Equador, amb finançament de la UNESCO.
Mariana Travacio
Rosario, 1967
Escriptora i psicòloga argentina. Va passar la seva infància al Brasil i actualment resideix a Buenos Aires. És llicenciada en Psicologia per la Universidad de Buenos Aires, on es va exercir com a docent de la càtedra de Psicologia Forense. A més, té un màster en Escriptura Creativa per la Universidad Nacional de Tres de Febrero i és traductora de francès i portuguès. Els seus textos han rebut nombrosos premis nacionals i internacionals. És autora dels llibres Cotidiano (2015), Como si existiese el perdón (2016), Cenizas de carnaval (2018), Figuras infinitas (2021), Quebrada (2022), Me verás caer (2023) i Último diario de Ofelia Ortiz (2025). Ha estat traduïda a l’anglès, francès, suec, alemany, italià, basc i portuguès.
Ale Oseguera
Guadalajara, 1982
Escriptora mexicana que des del 2006 resideix a Barcelona. És autora de la novel·la Realidad en Mono (Aloha Editorial, 2019) i de diversos poemaris entre els quals destaquen Un hotel de cinco estrellas sobre un cementerio (XII premi de poesia La Nunca, 2019) i Mi rostro es un mapa de mi cuerpo (Esto no es Berlín Ediciones, 2023). A Dugongo (Yegua de Troya, 2026), la seva segona novel·la, explora els marges de la narrativa, la crònica i la poesia per abordar el desplaçament, la memòria i la identitat. La seva poesia és reconeguda per combinar elements teatrals amb la literatura, creant peces escèniques que transcendeixen la pàgina escrita. Com a crítica literària, és col·laboradora habitual de les revistes literàries Zenda i Quimera, de la qual forma part del consell editorial. Des del 2019 presenta i coordina la secció de poesia del programa Todos somos sospechosos de Radio 3 (RNE).
Guillem Borrero
Barcelona, 1987
Escriptor i psicòleg català. És llicenciat en Psicologia per la Universitat de Barcelona. Ha publicat les novel·les Baruc (Adeshoras, 2019), Excavaciones (Adeshoras, 2025), i diversos contes a les revistes literàries digitals El Cuaderno Digital de Cultura, Letralia i Culturamas. Col·labora a les publicacions Librújula i Lee/Algo, i manté el blog Fragmentos de una década, on barreja autobiografia, literatura i filosofia. Actualment, treballa com a professor d’espanyol i català.
